Presència gastronòmica internacional a Lleida

La ciutat de Lleida i els seus habitants estan acostumats a la cuina catalana d'interior, és a dir, la procedent d'immensos camps fèrtils d'hortalisses i de productes carnis, que li aporten un característic to rural. Actualment, encara que aquest sabor es conservi, la globalització també ha arribat a les ciutats interiors i, entre aquestes, a la capital de l'oest de Catalunya.  

La conseqüència d'aquest procés ha estat l'auge de la curiositat, la innovació i el fet de perdre la por per provar coses noves en tots els àmbits possibles.  Centrant-nos en el tema vertebral d'aquest bloc, com alhora també l'essència vertebral pels nostres organismes, l'espai on més ha influït aquesta globalització és en la gastronomia. D'aquesta manera, els lleidatans/es han pogut observar com en la seva mateixa ciutat apareixien diversos establiments amb ofertes culinàries atípiques a la zona. A tall d'exemple, d'una banda podem anomenar restaurants procedents de la cultura asiàtica com Bokoto, Makao o altres més econòmics com Miss sushi, que transmeten la minuciositat del Japó i la Xina amb combinacions i espècies explosives per la nostra boca. La mateixa sensació -però una mica més potent- ocorre amb els diversos Kebabs, portats del Pakistan -que surten com bolets a cada racó- i els seus dürums, que esdevenen una cascada de sabors suaus i picants quan els tastem.

D'altra banda, si donem un tomb per Lleida, de seguida ens adonarem que la cultura americana és la més present a la ciutat, com ha passat arreu del món. La cultura neguitosa, les presses i les grans magnituds americanes s'han fet amb la nostra cultura i han fet que els establiments més concurrents siguin els serveis de fast food, McDondald's, Burguer King o Dreams American Coffee, a part d'altres menys comercialitzats com La Capital, Nyam Nyam, La Pifia, BBQ, entre d'altres. A més, últimament també s'ha fet lloc al sabor característic americà: la barbacoa, sobretot de la mà de la cadena Ribs. 

També cal destacar l'abundant presència mexicana i sud-americana damunt de taula. Així, podem trobar El Pollo Loco, El Agave Azul, La Taqueria, entre d'altres, que mostren com a partir d'elements bàsics es poden preparar grans aventures de sabor per la nostra boca.

Un altre tipus de menjar que també podem trobar és el mediterràni, que encara que sembli mentida, és el més present a Lleida. Aquest tipus de gastronomia, encara ser similar a tots els països banyats per les aigües del Mediterrani, cada país li aporta el seu toc especial. Així, podem veure com a Lleida s'han obert diverses cadenes de menjar italià, com La Tagliatella, El Pastificcio, O'sole Mio, o La Sangiovesa, i la resta fan referència a la cuina típica espanyola. A tall d'exemple podem veure El celler de l'Artista, Clea Tushé, Brasa d'Or, Iruña o La Huerta, entre d'altres, que ens recorden l'essència de les nostres terres.

Com a contrapunt, aquesta globalització ha conduït a discussions sobre el bé o el mal que això provoca a la gastronomia local. De fet, podem veure que encara que es tracti d'una moda -majoritàriament iniciada pel jovent- cada cop és més divers el seu nombre de clients. No obstant això, aquesta situació no la podem considerar com una amenaça, sinó totalment al contrari. Els restaurants de cuina local continuen tenint grans admiradors dels seus colors, sabors, avantatges per la salut, etcètera. Per tant, no ens ho prenguem com a competència, sinó com a orgull per mostrar també la nostra cultura d'una forma original i com a estímul per fer-la atractiva.

En conclusió, tot aquest conjunt d'establiments de menjar internacional ha aportat a la ciutat una petita mostra del seu entorn i ha ajudat molts cops -i encara ho està fent- a desfer els prejudicis envers altres cultures, com també a obrir-nos la ment i a desempallegar-nos de les fronteres establertes a la nostra ment. Per això no es tracta de competència, sinó de convivència.

Text escrit per Ana López Sanz.